Fascia e Fiem paradis di geologhes

Fascia e Fiem paradis di geologhes

Te Fascia e te Fiem la geologia de la Dolomites se moscia te dut sie splendor. Ti paesajes de chesta valèdes se pel recognoscer la formes de la veia isoles tropicales che acà 240 milions de egn l era tel mèr triassich, lejer i segnes di vulcans che acà 238 milions de egn à scassà sotsora i fondèi del mèr e capir la trasformazions che à portà al nasciment de la crepes dolomitiches, dal 2009 recognosciudes Patrimonie UNESCO.

La emportanza geologica de la Dolomites

L é l 1811 canche Giovanni Battista Brocchi, un di più emportanc scienzié de sie temp, l scrivea: “Non v’ha forse località in tutto il circuito dell’Alpi, dove si rinvenga un maggior numero di fossili rari e speciosi compresi in uno spazio così poco esteso, come in Val di Fassa.” Chesta pecia paroles, che ne porta al scomenz de la scienzes geologiches, les bèsta per entener la emportanza e la relevanza scientifica de la Dolomites e del teritorie de la valèdes de Fiem e de Fascia tel setor de la scienzes de la Tera. Passa doicent egn de enrescides portèdes dant da generazions de geologhes de gran nonzech (anter chisc Von Buch, Von Humboldt, Mojsisovic, Richthofen, Gordon, demò per n nominèr dotrei) i à palesà i misteres e i secrec scric ti sasc dolomitics che dèsc l met de lejer e interpretèr vèlch una de la più maraveousa piates de la evoluzion de la grosta de la tera di ultimes 300 milions de egn.

L raion de Pardac à raprejentà per n bon trat de temp l zenter più privilegià de chesta emportanta atività de enrescida e esplorazion e sie teritorie l é doventà l ciamp mior de enrescida per geologhes, paleontologhes e mineralogisć. L é stat descorì minerèi e sasc che amò no se cognoscea, a chisc ge é stat dat l inom de toponimes locai (Fassaite, Monzonite, Predazzite, ecc.) e se à envià via discuscions feruscoles su la origin de chisc sasc e sun sia suzescion cronologica. La varietà de minerèi, de sasc e de fenomenes geologics conzentré te n post scì picol à fat a na moda che l raion doente tant de gran nonzech da rechiamèr geologhes e enrescidores da duta l’Europa. Ti lesc entornvia Pardac l é stat scrit piates emportantes de geologia: cognosciuda l é la costion anter netunisć e plutonisć, fata fora davejin a la cava di Canzocoli, lech olache la pedies geologiches chières e da no poder straentener à stabelì na outa per dutes l superament del Netunism a pro del Plutonism.

A testimonianza de chesta fasa storica feruscola e stimolanta resta i registres di vijitadores del alberch ‘Nave d’Oro’, che a partir dal 1822 con la vijita de Alexander von Humboldt l é doventà destinazion de sojornanza beleche oblighèda per i geologhes, che i lo à mudà te na sort de zircol scientifich.

La emportanta premisses storiches di prumes tempes les à abù na evoluzion naturèla col svelup de chel che aldidanché l é Museo Geologico de la Dolomites de Pardac (enlouta museo zivich de geologia de Pardac), na strutura che à mantegnù fin dal scomenz n leam strent col teritorie, co na propenjion particolèra per la  enrescida e per la conservazion di bens geologics. Dal 2012 encà l museo l fèsc pèrt de la rei de la sentes teritorièles del MUSE de Trent, en convenzion col Comun de Pardac, e l se califichea desche usc per la descorida de la Dolomites, olà fèr n viac anter passà, prejent e davegnir de chisc crepes maraveousc e olache la geologia la é ence digitèla de gra al projet GEOdi.