L grop del Ciadenac
L é na ciadena de monc longia a presciapech 8 km che se slèria fora dal Sciliar a nord fin al jouf de Ciareja a sud.
L se dejouc anter l paisc de Dier, tel Sudtirol e la val de Fascia tel Trentin. L inom l vegn ca da la parola ladina “ciadinac”, n gran ciadin de crepa. Amò aldidanché i ladins, soraldut i fascegn, i ge disc coscì a chest crep. L inom todesch “Rosengarten” enveze vel dir “vidor de la reses” e l vegn ca da la lejenda de Re Laurin. Ence l fenomen de l’enrosadira, canche la Dolomites se rossonea sul fiorir de soreie, l vegn spiegà con chesta lejenda. La ponta più auta del grop del Ciadenac l é, con sie 3.004 metres de auteza, Antermoa (Catinaccio d’Antermoia / Kesselkogel), che se pel arjonjer con na via ferata. I prumes rué sunsom chest crep l é stat, del 1873, i pionieres del alpinism ingleisc C. Comyn Tucker e T.H. Cars.
L fèsc pèrt del parch naturèl Sciliar- Ciadenac, un di più veies parches naturèi del Sudtirol. Descheche disc l inom, i doi gropes de monc de la Dolomites – l Sciliar e l Ciadenac – l é jiganc de confin, un a ovest e l auter a est del parch.
Che ne contel pa l Ciadenac?
L veior mond marin. N mond che ne à lascià desche ritajon doi isoles de corèl: i jiganc del Latemar e del grop del Ciadenac.
https://eggental.com/it/val-d-ega/blog/quello-che-raccontano-le-montagne
