La ferata Ora-Pardac
Pardac l é stat l’ultima stazion meridionèla de la ferata Ora-Pardac. La ultima corsa sun chesta linia la é stata fata ai 10 de jené del 1963 e sobito do chesta ferata é stata desmetuda.
Lo da la neva Biblioteca “La Stazion” se pel veder la storica stazion de Pardac. Projetà dal architet Ettore Sottsass, l frabicat l é stat da pech fat fora (su projet del architet Paolo Chiocchetti) e destinà a biblioteca de comun, doentan coscita n emportant zenter culturèl del paisc. La strutura zelebrea, anter l auter, ence la storia de la ferata tras scomenzadives e mostres.
Ai 30 de messèl del 2024, te la pèrt a l’averta de la stazion, l é stat metù fora la caroza AB 109, tanche restaurèda, che fèsc pèrt del projet del “Museo diffuso in memoria della Ferrovia della Val di Fiemme (Ora–Predazzo)”. Fata del 1922 da Carminati & Toselli, la fajea pèrt de la flota di remorchies della SSIF, Società Subalpina di Imprese Ferroviarie (Ferrovia Vigezzina Centovalli).
La ferata de la Val de Fiem
La ferata de la Val de Fiem l era na linia a scartament smendrà, frabichèda dal genio militèr austro-ungarich. I à scomenzà a la fèr su via per l invern del 1916 e la linia la é stata metuda a jir del 1917 restan operativa fin al 1963. La coleghèa la ferata del Prener co la Val de Fiem.
La pruma idees de fèr su na ferata te Val de Fiem à scomenzà a se fèr strèda jà a la fin del Otcent. L era stat paventà doi desvalives projec: l prum, portà dant da Paolo Oss Mazzurana, ombolt de Trent, l pervedea n coleament da Lavis che vegnia su per Cembra fin a Pardac; l secondo enveze, sostegnù da la zità de Busan, l portèa dant la streca Egna-Pardac-Moena.
Sun chesta doi proponetes se à svelupà n confront anter la foi fazions, a outes ence enceneous, che é jit inant per ben 24 egn alalongia.
Canche la Tèlia é jita en vera de mé del 1915, i é jic inant en prescia a fèr la streca Ora-Pardac che la servia per fins militères strategics, lascian donca esser l auter percors via Lavis. L obietif de portèr te demò 24 ores, da Ora a Fiem, na bridaga de fanteria con duta sia fornimenta e si armamenc, à spent l Stat Maor del Imper Austro-ungarich a tor su l projet sostegnù da Busan. A cajon di tempes strenc e per se schivèr de cogner fèr su n pont sul Adesc che l fosse vegnù a costèr cèr, l coleament con la linia del Brener l é stat en ultima spostà da Egna a Ora.
Costruzion e ejercizie austro-ungarich
Enceben che la vera aesse abù sia gran emportanza, la ferata de la Val de Fiem la é istesc nasciuda con chela de vegnir durèda tel davegnir per fins zivii e turistics. Per chest la infrastrutures, i traversegn e l materièl de neva costruzion, l é stat dut projetà per poder passèr più sorì dal scartament de 750 mm a chel metrich (1000 mm), e ence per la mudèr tel davegnir te na possibola linia eletrica.
Sia vocazion turistica se la entivèa ence dal percors, ajache la ferata passèa fora paesajes panoramics de gran valuta tant da se vadagnèr l inom de “Ferata del Paradis”.
I lurieres é peé via l invern 1915-1916 e i à tout ite fin a 6000 lurieranc: zirca 3900 sentadins, 600 militères e 1500 prejonieres de vera, soraldut serbesc, rusc e montenegrins. Tropes de chisc utlimes i é morc a cajon de malaties e stentes.
L contribut dat da la femenes del post, soraldut te la ultima pèrt de la linia, l é stat de gran emportanza. L an 1917 l é stat un an de gran ciarestia, de chela che à padì sibie la popolazion zivila che i militères. Per n muie de femenes che lurèa do l ultim toch de costruzion de la linia, l lurier de la ferata ge à dat l met de se arsegurèr da magnèr.
Projetèda desche zenter de un gran sistem de trasporc che, dessema a la ferata Trent-Malé-Mezzana e a la ferata de la Dolomites, aesse cognù doentèr l sperlongiament del coleament de la Èlpes de la Svizra da Tiran, la stazion de Ora Val de Fiem l é doentà l più gran impiant a scartament smendrà del Imper austro-ungarich, con 8,2 chilometres de scines e 85 scambies feroviaries.
La streca Ora-Ciavaleis la é stata inaudèda ai 23 de jugn del 1917. Purampò, la soramessa di taliegn sul Cauriol, tel grop del Lagorai, l’à obligà l projetist, l enjegner Orley, a mudèr fora l percors e a l spostèr envers l fon de val, a na maniera che l podesse schivèr i bombardamenc su la linia da pèrt de la artilieria talièna. Dachelanvia, la streca Ciavaleis-Pardac la é stata metuda a jir demò l prum de firé del 1918, canche, per via de la desfata de Caporeto, l raion del Lagorai l era ormai doentà retrovia.
L passaje a la Tèlia
La gestion asburgica de la ferata la é durèda manco che un an. De november del 1918 la vera la é fenida e l Trentin-Sudtirol l é passà sot la Tèlia.
I tempes del percors i jia sorafora la cater ores; per i smendrèr l é stat tout ju la fermèdes de Villa, che la era stata metuda a jir bele da pech, e de Ciastel d’Enna, alincontra la fermèdes de Fontanefredde e de Juan l é doventà doi stazions.
Gestion FEVF – Ferrovia Elettrica della Val di Fiemme
La gestion de la Ferates del Stat la ge é jita, ai 31 de dezember del 1927 a la Val de Fiem (FEVF), sozietà metuda ensema aposta, che à otegnù la conzescion per la sistemazion, per l funzionament a eletrich e l ejercizie de la linia Ora-Pardac.
Vegn realisà una linia aerea a sospenjion trasversèla, tegnuda su te la stazions da pèi de peton e, enlongia la linia, da pèi de legn de lèrsc. L scartament l vegn portà a un meter. L funzionament a eletrich enveze l vegn inaudà ai 28 de otober del 1929 e i tempes del percors i se à smendrà coscita a la doi ores e chinesc menuc.
Do esser stata eletrifichèda, l trafich de jent che viajea l é cresciù en prescia: tel 1932 zircolèa 10 ferates per passejeres al dì, estra a sacotanta carozes ciarièdes de legnam, minerèi e etres prodoc de la val.
Endèna la Seconda Vera Mondièla l’atività, seben che smendrèda, no la é stata mai deldut blochèda. Do la Seconda Vera ampò la linia à ciapà da nef pe, sibie tel trasport de marcianzia che te chel de jent, favorida dal svilup turistich de la val.
Tel 1963, a cajon de na motorisazion stradèla che se fajea semper più strèda, l é stat dezedù, ai 10 de jené, de serèr la ferata. Pec egn do la linia la é stata touta ju. Dut l materièl – vagons motrici, locomotives, carozes e vagons da la marcianzia – dessema a trasformatores de alimentazion, l ge vegn dat su a la Ferata Genova-Casella.
La memoria de la FEVF
Passà vèlch dejené da canche la ferata la é stata serèda su, bona pèrt del sedim de chesta l é stat mudà te n troi da rodes panoramich che, a partir da Ora (BZ), l rua a Pardac. Estrapede, da canche i à fenì ence l percors da rodes te Fascia, l troi l rua fin tinsom la val; alincontra te la bassa Val del Adesc l se conjobia coi troes da rodes del Lech de Ciudar a ovest, de Busan a nord e de Salorn-Trent a sud.
Tel 2013 la Sociazion Transdolomites à portà dant n muie de scomenzadives per recordèr l cedean di 50egn da canche i à serà su la ferata de la Val de Fiem. L program, da de mé fin ite per l november, l à tout ite duc i comuns, da Ora a Pardac, ruan fin ta Cianacei.
L event zentrèl de la scomenzadiva l se à dejout entorn al trasport spezièl e a la espojizion de la motrice a eletrich B51. Tachèda via a Ora ai 12 de jugn del 2013, la scomenzadiva tras desvaliva tapes la se à sperlongià fin ai 9 de messèl ruan fin ta Cianacei. La B51, una de la motrici a eletrich en doura su la streca Ora-Pardac, la era stata portèda tel 1963 su la linia Genova-Casella. Tel 2008 la é stata comprèda ju da Trentino Trasporti te ria condizions, restaurèda e metuda a jir de otober del 2009 su la streca Trent-Mezzana en ocajion del centené de la Trento-Malé, col obietif de la durèr co la ferates storiches.
Aldò de chesta esperienza, Transdolomites à proponet la realisazion de un “Museo sul teritorie de la Ferata de la Val de Fiem”, da endrezèr anter Ora e Pardac, ite te frabicac feroviaries storics e a l’averta enlongia streca. Se trata del prum projet de museo sul teritorie dedicà a la ferates da mont a scartament 1000.
Anter la linees vida del projet se pel troèr la georeferenziazion del percors, l’enstalazion de tabeles coi inomes e la mesures di pents, i viadoc e la galeries, e ence tabeles tematiches. Auter element de calità l é l restaure de un vagon da la marcianzia durà su la streca Ora-Pardac e de trei vagons passejeres che vegn cà da la Domodossola-Locarno.
La cater ferates no più en doura che se troa a Casella, les é states donèdes del 2017 da la Region Liguria a Transdolomites, che la se à tout a cher l trasferiment te n depojit a Ora anter l 2018 e l 2019, spetan che les vegne restaurèdes.
Tel 2024 l Comun de Pardac l é ruà a una col restaure del vagon passejeres AB109, che dai 30 de messèl del medemo an l é stat metù fora apede a la storica stazion projetèda dal architet Ettore Sottsass, ence chesta restaurèda. L program l perveit de jir inant coi intervenc de recuperament de chel che resta del materièl de la ferata.
Te sia toalità, l projet perveit de recuperèr e valorisèr la memoria storica de la Ferata de la Val de Fiem tras n percors culturèl da fèr a pe, co la roda o con la mobilità publica, fèr cognoscer i teritories de la Ferata, meter l percors tel Atlant de la Mobilità Doucia e l RFI, e amò integrèr l museo te la rei di musees de la ferates taliegn e europeegn. N auter obietif sozièl l é chel de portèr dant la fradaa anter i teritories de la ferata Ora-Pardac e chi de la ferata Genova-Casella.
