Ciareja
Pecia utèdes do l crouscdevia per l Nigra se rua sun Jouf de Ciareja, 1745 m. s.l.m.
L jouf de Ciareja, (Karerpass per todesch, Passo Costalunga per talian), l é sotjù l Latemar e japede l anfiteater del Ciadenac, co la Roda de Vael sorassù. Dal jouf, che l segna l confin anter Trentin e Sudtirol, ponta via n muie de troes, ence a anel, de gra ai lifc portamont che d’invern permet de se fèr de bela schièdes te la moderna skiarea. L inom ‘Ciareja’ l vegn dal lech da la eghes rosules te cheles che se spieia ite i crepes del Latemar.
L jouf al scomenz à ciapà sie inom dal termen dialetal todesch “Kar” che vel dir ciadin, pervia de sia forma svalèda anter i monc. La strèda che rua fin aló la é vegnuda a costèr 240 mila corones austriaches. Del 1895 l é vegnù avert l toch da Neva Talièna fin ja Vich, passan via l Jouf de Ciareja.
https://www.premiocomisso.it/giovanni-comisso-la-grande-strada-delle-dolomiti-parte-1-la-storia/
l Jouf de Ciareja l é na enziclopedia de la geologia che ne dèsc l met de jir ite te la storia de la stratigrafia del Permian de la Dolomites de Fascia.
L é sul confin aministratif anter la provinzies autonomes de Busan e Trent. L raprejenta l usc maester per poder ite te Fascia.
photo © Gabriel Eisath, Helmuth Rier, Jens Vogele, Alexandra Nackler
