L supervulcan de Busan

Ponté demez da Busan, passan fora la Val d’Ega, se pel osservèr i imponenc strac de porfir traversé fora da la strèda e dal ruf Ega.

Chisc sauc de crep, che te vèlch post i à ence n spessor de passa 2000 metres, i é stac formé te l’epoca permiana dal supervulcan de Busan.

Acà 280 milions de egn, l Trentin- Sudtirol l era n gran raion vulcanich e sie supervulcan, lèrch zirca 70 km, l é stat un di evenc vulcanics più gregn te la storia de la Tera.

L’atività del Supervulcan la é durèda zirca 12 milions de egn e per doi outes se à formà na gran caldera, n gran crater lèrch n muie  de chilometres.

L se forma canche l crep soravia na gran cambra magmatica l zede.

Ejempies de caldera d’aldidanché l é i Ciampes Flegrei vejin a Napoli e la caldera de Yellowstone (USA), che l é la maora caldera ativa.

Acà 280 milions de egn, l supervulcan de Busan l era  vejin a l equator, e l fajea pèrt de n gran raion da vulcans che tolea ite l nord de la Tèlia e l sud de la Franzia.