Storia de la val de Fascia
L scomenz
L blason veior de la Comunità de Fascia, documentà te n depent a fresch del 1607 tel palaz del Piscop de Persenon, l moscia l Pèster de Fascia. L é stat l arlevament de bestiam e soraldut de feides, defat, l’atività che à caraterisà la jent fascèna dal scomenz encà.
La gran monts a l’auta pascentèa delvers i tropes pastreces. E do, d’invern, la feides vegnia menèdes ti paluves de la piènes entorn Busan, olache i fascegn aea deric de pèscol veies e veiores che i se à cruzià de defener con forza per n gran pez.
La pruma testimonianzes de la prejenza de la persones te la valèdes dolomitiches va endò al Mesolitich (entorn 8000-5000 egn dant Crist), canche i ciaciadores che vegnìa su da la basses del raion padan à scomenzà a ruèr sui jouves de la Èlpes e i pre a l’auta, chi che l era vegnù fora do che la giaces se aea deslabeà, do la pedies de la gran bestia salvères che l era aló: cerves, cinghiai e, più en su, stambeches e ciamorces.
I Rec
I storics romans ge dijea coscita a la jent che stajea tel raion alpin a nord de Verona e Como. Popul misterious, che no se sà delvers da olache l é vegnù ca (bonamenter con reisc preindoeuropeica), i Rec à lascià n muion de pedies de sia ziviltà da la fontèna del Ren a la val del Adesc, da la val del Inn al raion dolomitich. I archeologs i é a una canche i rejona de la esistenza de na unità culturèla te chest raion a scomenzèr da la seconda età del Fer (V sec. dant Crist), chiamèda Cultura Fritzens-Sanzeno, o, belimpont, “Orizont Retich”.
Ensediamenc e testimonianzes materièles de gropes umegn che fajea pèrt de chest orizont culturèl n é oramai tropes ence te Fascia.
L ciaslir retich sai Pigui, sorassù Mazin a 1.550 metres sul mèr, l é n ensediament fortificà tipich de la ziviltà retica; se trata de na picola vila, con entornvia n gran tom per defendura, con frabicac de legn fac su con morcie.
L lengaz ladin
L’anescion de la Rezia al Imper Roman à permetù che l lengaz latin se sparpagne anter la jent del post. L latin volgar, rejonà da militères e mercanc romans, l à coscita vivù n mudament particolèr tel cors di secoi che à portà al svilup del lengaz ladin, o retoroman.
L é elements che permet de dir che tel passà se abie metù ensema n gran raion de stamp ladin che jia da la fontènes del Ren enscin a Triest, dal Danubie enscin al lech de Garda. Ti secoi do la desfata del Imper Roman, de gran migrazions de popoi se à enterzà tel raion proto-ladin che coscita l à perdù sia continuità. Entorn l 600 do Crist i Alemans e i Baiuvares i é vegnui en ju da nord per se loghèr ju te desvaliva valèdes alpines, endèna che i popoi slaves i vegnia en ca da orient.
En ultima Unejia che fèsc sie l Friul e l Ciador (sec. XV) à favorì la erojion del raion ladin da pèrt de la rejonèdes venetes.
L lengaz ladin se moscia anchecondì articolà te tropa varietèdes locales che, dutes adum, met ensema n sistem linguistich originèl.
