Sèn Jan (Val de Fascia)
Passà via l jouf de Ciareja, viajan en direzion de Vich, ades pèrt del comun de Sèn Jan (zirca 8 km) troon l paisc de Tamion.
Tamion l é na preziousa vila architetonica con na veduda maraveousa sun Saslonch, Bufaure e sun Sas de le Doudesc. Sia picola gejia vèrda via melaures ladins.
Pech più inant l é Valongia.
Valongia l é un di zentres più veies e sugestives de la val de Fascia, nasciù fora per l Medioeve tel medemo temp di paijes più cognosciui che se troa te val. Tinpruma l era demò dotrei cèses che ge dajea alberch ai pèstres, e bele più tèrt l à tout su la carateristiches de n picol paisc, belapontin canche l é stat fat su la gejia de Sèn Jan da Nepomuch, tel XVIII sec. zirca.
Valongia l era la destinazion tradizionèla per la procescion anuèla de Neva Talièna, che vegnia fata ai 16 de mé. Chesta tradizion la é stata touta ju demò tel 1914, pech dant che la Tèlia scomenze la vera contra l’Austria.
https://it.wikipedia.org/wiki/Vallonga
Presciapech doi km do Valongia se rua a Vich, ultima stazion de la linia 180 e sit intermodal per chi che coi mesi de trasport publich vel jir inant envers Cianacei o, da l’autra man, envers Ciavaleis, Cembra e Trent o l Pas de Sèn Lugan tel Sudtirol.
Vich l é na frazion de 1252 sentadins che fèsc pèrt del comun de Sèn Jan te la provinzia de Trent, a man dreta de la Veisc, te na pojizion auta respet a la strèda 48 de la Dolomites; tel zenter del paisc passa fora la strèda statèla 241 de la Val d’Ega, che la mena jun Busan passan per l jouf de Costalongia: la doi strèdes se taca ensema canche se rua te la frazion de Sèn Jan. La pruma notizies storiches de Vich, desche de duc i etres zentres de Fascia, les va endò al Medioeve, ence se i prumes segnes del om tel raion i troon jà tel Paleolitich.
https://it.wikipedia.org/wiki/Vigo_di_Fassa
